TV3 al País Valencià
Després de 25 anys, les emissions de TV3 al País Valencià es van interrompre el 17 de febrer passat per l'amenaça de multes importants del govern de Camps. A hores d'ara, el senyal de TV3 ha deixat pas a un fons negre, reflex o senyal de les intencions més envitricollades del govern valencià contra la nostra llengua, la seua identitat i difusió.
Quan hui dia pots veure sense cap mena de problema televisions en llengües tan llunyanes com ara el xinès, l'àrab i el rus, les institucions polítiques barren el pas –com un tribunal inquisidor anacrònic– a les emissions de TV3, que gaudeixen de l'estima de moltes valencianes i valencians. És el cas de la meua mare. Una mestressa, mare i treballadora que gaudia cada cop que emetien La Riera, la seua sèrie preferida. Ara, a moltes llars valencianes ja no poden esbargir-se de les cabòries de cada dia amb la proximitat d'una cadena que els tenia en compte i els feia sentir partícips d'una manera comuna de concebre el món mitjançant una mateixa llengua farcida d'accents diferents que encara la fan més rica i moderna. Tampoc el meu pare no podrà saber amb precisió l'oratge que farà demà al seu voltant...
Tampoc –cal ser justos i diguem-ho tot- no podem veure Canal 9 des de Catalunya. No hi ha reciprocitat ni cap mena de diàleg entre dues televisions veïnes que comparteixen una mateixa llengua. Aquesta era la intenció: destruir la normalitat que provocava l'entrada a casa d'una televisió digna i amb programes de qualitat. Des d'ací fem una crida al sentit comú del govern central perquè permeti les emissions de com més cadenes millor amb la intenció de crear una societat més plural, democràtica i lliure. Les tallades i els entrebancs són més aviat propers als governs inquisidors i antics.
Quan hui dia pots veure sense cap mena de problema televisions en llengües tan llunyanes com ara el xinès, l'àrab i el rus, les institucions polítiques barren el pas –com un tribunal inquisidor anacrònic– a les emissions de TV3, que gaudeixen de l'estima de moltes valencianes i valencians. És el cas de la meua mare. Una mestressa, mare i treballadora que gaudia cada cop que emetien La Riera, la seua sèrie preferida. Ara, a moltes llars valencianes ja no poden esbargir-se de les cabòries de cada dia amb la proximitat d'una cadena que els tenia en compte i els feia sentir partícips d'una manera comuna de concebre el món mitjançant una mateixa llengua farcida d'accents diferents que encara la fan més rica i moderna. Tampoc el meu pare no podrà saber amb precisió l'oratge que farà demà al seu voltant...
Tampoc –cal ser justos i diguem-ho tot- no podem veure Canal 9 des de Catalunya. No hi ha reciprocitat ni cap mena de diàleg entre dues televisions veïnes que comparteixen una mateixa llengua. Aquesta era la intenció: destruir la normalitat que provocava l'entrada a casa d'una televisió digna i amb programes de qualitat. Des d'ací fem una crida al sentit comú del govern central perquè permeti les emissions de com més cadenes millor amb la intenció de crear una societat més plural, democràtica i lliure. Les tallades i els entrebancs són més aviat propers als governs inquisidors i antics.
Terrassa
- El Punt Avui. Edició Nacional 10-10-2011 Pàgina 22
