Salutacions i records des de Terrassa!

Potrieres i potriers,
Benvolguts a la nostra pàgina personal i al món de la xarxa on ho pots trobar gairebé de tot i que serveix per comunicar-nos i fer noves coneixences.

Pel que fa a nosaltres,vivim- com alguns sabreu ja- a Terrassa, però treballe des de fa molt temps a un institut de Rubí, a prop de Terrassa, que es diu IES la Serrreta.
La meua dona Olatz, nascuda a Getxo, Euskadi, treballa de metgessa a un hospital de Badalona. La seua especialitat és l'oncologia, sobretot el càncer de mama. Quina feinada la seua!

Comentar-vos - i això sí que és una bona notícia- que serem pares a finals del juliol vinent i el bateig el diumenge dia 11 d'octubre a l'Església del Sant Esperit, a la Plaça Vella! El xiquet es dirà Quim , com el meu estimat pare Ximo Gregori.
Església del Sant Esperit:

Mostra un mapa més gran

Estem molt contents la meua dona Olatz i jo, és clar!

Esperem, doncs, els vostres missatges amb il·lusió a:

joseppotriessafor@hotmail.com
Olatzetxaniz@hotmail.com



També us faig referència a una entrevista que ens van fer " El Punt"per un premi a la nostra aula d'acollida que rep alumnat estranger, i una altra per al publicació d'una traducció al "Diari de Terrassa".
Espere que us agrade!
joseppotriessafor@hotmail.com


Gràcies, Can Ruti
EDUARDO BALLESTEROS. BADALONA (BARCELONÈS)..

Recentment he patit la pèrdua d'un ésser molt estimat, la meva mare. Han estat mesos a cavall entre l'hospital i la casa, la casa i l'hospital, en aquest cas el de Germans Trias i Pujol (Can Ruti) de Badalona, concretament a la planta d'oncologia. Aquesta maleïda malaltia. Fins quan? Des d'aquí vull donar el meu agraïment al personal d'aquesta hospital (zeladors, personal de neteja, infermeres, auxiliars, personal mèdic, fisioterapeutes, etc.) per la seva feina, en molts casos més enllà de les seves funcions estrictament encomanades, encara que el meu agraïment especial cap a la doctora Etxaniz, amb qui ma mare, la Victoria, va dipositar tota la seva confiança per lluitar fins a l'últim moment, com ho va fer. Victoria, gràcies per haver viscut.

Declaracions viscerals que provoquen xenofòbia

Les desafortunades declaracions del ministre de Treball que feien referència a la supressió de treballadors i persones estrangeres en origen per afavorir els aturats «espanyols» són la mostra d'un tarannà populista, poc meditat i que atia els més baixos instints xenòfobs ara que la crisi econòmica i social truca cada cop més fort a la porta de la nostra societat consumista que agonitza. Tot i que la vicepresidenta del govern central ha rectificat, a corre-cuita, el seu col·lega de l'Hospitalet, aquestes afirmacions han obert la capsa dels trons i han fet augmentar més encara les diferències entre ciutadans de primera i de segona categoria. La política de contractació en origen és la millor manera per assegurar un flux migratori racional i amb garanties de drets i de deures. Segons els empresaris de diferents sectors econòmics, encara ens cal recórrer a la contractació en origen per fer tasques específiques com l'agricultura, el sector de l'hostaleria, serveis bàsics com la neteja de les nostres ciutats, la cura de la gent gran...

Tot plegat, ens mostra que, si reduïm aquests contractes als ciutadans i persones que vénen a treballar, això provocarà un daltabaix en el teixit econòmic del nostre país. O som tan ignorants, tanmateix, de pensar que els dissortats desocupats agafaran les feines que els estrangers nouvinguts i els que ja han adquirit la nacionalitat usurpen als espanyols vells? La resposta crec que és bastant clara. Demanem més cura i sentit comú, sisplau!

Entrevista a Waleed Sàleh

Pròxim Orient. Waleed Saleh
Dimarts, 3 de juny de 2008

Durada aproximada : 00:14:43

Producció Radio Vallekas - 107.5 FM, Madrid
http://audio.urcm.net/spip.php?article2610#

El jardí ebri. Ibn Khafaja إبن خفاجة بستان ثمل

Jardí ebri
Tria del divan
Autor: Ibn Khafaja Col•lecció: Poesia [Nro 116 ]
Format 96 Pags. /
Preu s/IVA14,42€ P.V.P.15€

Antologia Del divan d’Ibn Khafaja d’Alzira, amb noves versions directes de l’àrab
Text de contraportada
« ¿Qui va ser aquest Ibn Khafaja amb l’obra del qual Piera i Gregori de nou ens obsequien? Va ser moltes coses i un gran poeta per damunt de tot. Nascut l’any 1058, els seus noms de família han servat per sempre el record del seu origen: al-Jazirí, és a dir, “el d’Alzira”, i ax-Xuqrí, que volia dir “el del Xúquer”. Però amb el seu art es va guanyar encara el sobrenom d’al-Jannan o “el Jardiner”. Ibn Khafaja va gaudir de fama en vida i els seus versos van ser reproduïts pels arabòfons de seguida i en bon nombre de divans (…) Gregori i Piera han jugat a pleret amb les paraules, tot teixint un subtil joc de complicitats amb l’il•lustre home del Xúquer, versificant de nou i lliures de cotilles acadèmiques, transformant-se ells mateixos en andalusins i poetes que ara ens brinden el seu art en català ». Dolors Bramon (pròleg).
• GènerePoesia
• EAN9788429760651
• Traducció:Josep Piera i Josep R. Gregori
• PròlegDolors Bramon
Una antologia excepcional, traduïda directament de l'àrab per Josep Piera, amb la col•laboració de Josep R. Gregori

Entrevista al diari " El Punt"

L'ENTREVISTA

> JOSEP GREGORI: «Els diem que el català els obrirà portes»



-Gregori és llicenciat en filologia catalana i ja té vuit anys d'experiència al capdavant d'aules d'acollida, espais pensats per introduir els alumnes immigrats a l'aprenentatge en català. Com se li va ocórrer dissenyar un lloc web per completar la formació presencial dels alumnes?–
-«Tot va començar com un recurs personal, perquè jo sóc molt despistat i la pàgina web em servia per organitzar els recursos virtuals que descobria.»

-Què s'hi pot trobar, en aquest espai d'internet, que està traduït a llengües com ara l'àrab i el rus?–
-«És una barreja de tot; hi ha des de llocs geogràfics, perquè els alumnes els puguin conèixer, fins a material de consulta com ara diccionaris, traductors i guies de conversa, direccions d'ambaixades i curiositats esportives. L'objectiu és tenir tot de material específic per a l'aula d'acollida per ajudar els alumnes, els professors i també les famílies.»

-El web ha estat un dels motius pels quals han rebut un dels cinc guardons de la quarta edició del premi Francesc Candel. Reben moltes visites a la pàgina?
-«No ho hem comptat encara, però rebem comentaris. Els alumnes la visiten però potser no hi escriuen tant. L'objectiu és triar bé el material, i no posar-hi coses perquè sí. No hem fet aquest web de cara a la galeria.»

-El guardó rebut també reconeix la feina de totes les aules d'acollida, ja que actualment n'hi ha més de 1.100 a Catalunya. Com definiu aquest espai?
-«Som el primer pas de benvinguda i és un recurs que està bé, tot i no ser perfecte. A l'aula acollim el degoteig d'alumnes que arriben a mesura que els immigrats van fent reagrupaments familiars.»

-Quin és l'últim nen que ha arribat a l'institut?–
-«Una nena polonesa de 14 anys. Aquí a Rubí fa cinc o sis anys rebíem sobretot nois i noies del Marroc; ara la majoria són llatinoamericans o europeus de l'est. Ara tenim uns vint alumnes.»

-Alguns arriben analfabets.–
-«Sí, alguns infants que vénen del nord d'Àfrica tenen manca d'escolarització, però de la Xina o de l'est ens arriben amb un nivell molt bo en ciències, anglès i matemàtiques.»

-Teniu més dificultat per ensenyar el català als infants d'origen sud-americà?–«
-Els llatinoamericans són més reticents a aprendre'l, perquè no entenen per què és important. A Rubí, veuen que en el 99% dels casos poden parlar en castellà i els entenen. Però, a banda que el català és la llengua vehicular de l'ensenyament a Catalunya, també els diem que l'ensenyem perquè els obrirà portes.»

-Amb dos anys, que és el període màxim que un infant pot estar a l'aula, aconseguiu els objectius fixats?–«
-No som supermans; ja ens agradaria continuar fent el seguiment als alumnes. Voldríem que poguessin estar-hi més de dos anys, si és que cal, i adaptar-los gradualment a la resta de classes. Però per això calen més recursos, més professorat i menys ràtio d'alumnes a la resta de classes.»

-Un exemple de progrés d'un infant i d'una decepció.–«
-Dos alumnes romanesos, que en un trimestre van aprendre bé el català i ara fan batxillerat. I les decepcions vénen a vegades, quan t'adones que el que els donem a l'aula i el currículum de la classe són massa dispars.»

-Què fareu amb els 3.000 euros del premi?–
-«Volem comprar un canó de projecció i adequar la classe, dignificar-la.»

MAR CARRERA


JOSEP GREGORI
Tutor de l'aula d'acollida de l'institut d'educació secundària La Serreta de Rubí

La Fundació Lluís Carulla ha decidit reconèixer la tasca d'integració que fa l'aula d'acollida de l'IES La Serreta de Rubí a través d'un dels cinc premis Francesc Candel. Gregori és l'ànima de l'aula i l'impulsor d'un lloc web que proposa recursos de tot tipus a alumnat i al professorat.

Vallès Occidental
27/10/2007

Top manta

Top manta

La ciutat de Terrassa és una ciutat antigament industrial i que cada cop està esdevenint destinació de molta gent del cercle metropolità de Barcelona pels preus una mica més econòmics per a l’adquisició d’un vivenda digna . Moltes parelles i joves “poden” aconseguir un piset després de fer el casament necessari amb els bancs que els sedueixen pertot arreu. Terrassa, sens dubte, és ara un ciutat d’acollida, també per la població de fora de Catalunya i d’Espanya, com ara la gran munió de joves africans que deambulen tristos per la nostra ègara moderna.

L’altre dia ,era a una cafeteria qualsevol prenent un cafè i fullejant un diari mentre petava la xerrada amb un cambrer equatorià d’allò més simpàtic. De sobte, va entrar silenciosament i amb molta educació un vailet que semblava senegalès. Em sonava el seu bonic rostre pel centre de la vila venent pel•lícules i CDs d’amagat de la policia i amb una bossa blanca- de pau- enllestida per fer-se escàpol de la policia que , sovint, els deixa fer perquè coneixen com viuen i com en pateixen.

Però abans d’entrar, el jove del top manta va escorcollar el bar per veure si havia l’amo. El cambrer em va dir que els podien clavar una multa al propietari i al client si els enxampessin comprant aquesta mercaderia il•legal. Un cop el senegalès va veure que el cambrer li deia amb els ulls que el cap no hi era, va entrar per oferir silenciosament els seus productes. Això sí, no compreu mai una pel•lícula perquè sovint no es veu res!

El problema, en definitiva, no és pas l’immigrant del top manta que es busca la vida com pot sinó més aviat qui l’explota i esclavitzat. Caldria també ser més curós amb l’entrada dels estrangers i no abocar-los a una present i futur d’il•legalitat continu i contraproduent. Som un país tradicionalment d’acollida però no hem de ser una Catalunya explotadora per mantenir el nostre malaltís ritme de cobdícia consumista.

Colp d’estat a Palestina

Colp d’estat a Palestina

La hipocresia dels dirigents polítics arriba a extrems insospitats i sempre ens sorprèn una vegada rere altra. Una doble mesura de veure i analitzar les decisions de tot un poble ha capgirat el govern democràtic palestí.

Recordem- per si no se sap- que el partit Hamas va guanyar netament les eleccions del passat març de 2006 amb tota mena d’observador internacionals. Després d’aquest triomf clar a les urnes, Israel, el seu aliat a la zona que és els Estats Units i la Unió europea ,van declarar un bloqueig econòmic a l’Autoritat palestina de Mahmud Abbàs perquè deixés la població entre l’espasa i la paret i provoqués, de retruc, que el primer ministre trenqués les relacions amb Ismaïl Haniyeh i va causar la dissolució del Consell de seguretat nacional. Ha sagnat la infraestructura de la població: hospitals, arribada de queviures, sous de l’aparell administratiu. Tot plegat, un excel•lent brou deliciós per cuinar un àpat agredolç de terror i de derrocament d’un règim lliurement escollit a les urnes.

La situació a la franja de Gaza és insostenible i ara la comunitat internacional- cínicament- ha esperat fins a la desesperació de la població i al rescalfament de les veus més extremes que han cercat empara en la religió.

Tot ha estat una jugada d’escacs ben sargida des dels despatxos europeus i americans fins a aconseguir introduir un nou primer ministre , Sàlim Fayyad, fidel als dictats de Washington.
Josep Ramon Gregori