Dolça Poesia. Versos de la terra”

'Dolça poesia' aplega poetes catalans com a preludi del Festival de Poesia

Els poetes que s'han reunit aquest dijous 19 d'octubre al Terra Dolça en la trobada 'Dolça poesia: versos de la terra' han afirmat que, tot i que la poesia es troba en un bon estat de salut, no es pot badar i cal seguir promovent-la per trobar nous públics. Laura Dalmau, Marc Freixas i Josep Ramon Gregori, amb la coordinació de Daniel Ruiz Trillo i la guitarra de Jordi Montañez, han estat els encarregats d'omplir del ritme de les poesies aquesta activitat, preludi del Festival de Poesia que tindrà lloc la setmana vinent a la ciutat.
El recital 'Dolça poesia: versos de la terra' ha omplert de poesia i música catalanes l'espai Terra Dolça. Poetes joves, com ha afirmat el coordinador de l'activitat Daniel Ruiz Trillo, s'han donat cita per seguir el camí encetat per les figures de més experiència que ompliran els carrers de la ciutat la setmana vinent amb el Festival de Poesia. Ruiz Trillo també ha destacat que la poesia es troba en un bon estat de salut i que pot ser la resposta en aquests moments de crisi.

Alguns dels poetes participants com Marc Freixas i Laura Dalmau han assegurat que tot i que estan bé les iniciatives que es duen a terme per difondre la poesia, no cal badar i seguir promovent-la.

Aquesta activitat s'emmarca en els actes previs a la inauguració del Festival de Poesia de Sant Cugat, que s'inaugurarà dimarts de la setmana vinent.

Mikel

Naix Mikel
amb tota la força, tremp
de les branques del taronger
florit.

Els teus germans i família t'hi esperem
amb el braços oberts
de bat a bat
com els teus ulls  negres de lluna.

Bressoles esperança
quan tot és fosc
pels carrers del fum.

La llar s'omple  de joguines i somriures .
Jo et recorde, Marc
sempre, amor meu
quan em desperte
cada matí.

TV3 al País Valencià

 

TV3 al País Valencià

10/10/11 02:00 - JOSEP RAMON GREGORI

Després de 25 anys, les emissions de TV3 al País Valencià es van interrompre el 17 de febrer passat per l'amenaça de multes importants del govern de Camps. A hores d'ara, el senyal de TV3 ha deixat pas a un fons negre, reflex o senyal de les intencions més envitricollades del govern valencià contra la nostra llengua, la seua identitat i difusió.
Quan hui dia pots veure sense cap mena de problema televisions en llengües tan llunyanes com ara el xinès, l'àrab i el rus, les institucions polítiques barren el pas –com un tribunal inquisidor anacrònic– a les emissions de TV3, que gaudeixen de l'estima de moltes valencianes i valencians. És el cas de la meua mare. Una mestressa, mare i treballadora que gaudia cada cop que emetien La Riera, la seua sèrie preferida. Ara, a moltes llars valencianes ja no poden esbargir-se de les cabòries de cada dia amb la proximitat d'una cadena que els tenia en compte i els feia sentir partícips d'una manera comuna de concebre el món mitjançant una mateixa llengua farcida d'accents diferents que encara la fan més rica i moderna. Tampoc el meu pare no podrà saber amb precisió l'oratge que farà demà al seu voltant...
Tampoc –cal ser justos i diguem-ho tot- no podem veure Canal 9 des de Catalunya. No hi ha reciprocitat ni cap mena de diàleg entre dues televisions veïnes que comparteixen una mateixa llengua. Aquesta era la intenció: destruir la normalitat que provocava l'entrada a casa d'una televisió digna i amb programes de qualitat. Des d'ací fem una crida al sentit comú del govern central perquè permeti les emissions de com més cadenes millor amb la intenció de crear una societat més plural, democràtica i lliure. Les tallades i els entrebancs són més aviat propers als governs inquisidors i antics.

Terrassa

• El Punt Avui. Edició Nacional 10-10-2011 Pàgina 22 

101 JUEJUS I 12 ROBAIYAT: DE LA XINA A AL-ANDALUS

101 JUEJUS I 12 ROBAIYAT: DE LA XINA A AL-ANDALUS   Ramon Dachs, Anne-Hélène Suárez  i Josep Ramon Gregori Any 2009 - 305 pàgines ISBN:978-84-9824-557-6
RAMON DACHS (Barcelona, 1959), poeta i escriptor, ha publicat i exposat individualment a Espanya, Franca, Mèxic, EUA i Argentina. Fins a l'exposició individua] de l'IVAM (1999), el catàleg de la qual tanca el cicle Eurásia: tot u (1978-1999), amb el català com a llengua principal; i amb l'espanyol com a tal des de llavors fins al tancament del seu cicle Transeurasia (1999-2008). També ha publicat obra pròpia en gallec i francès, i ha estat traduït a diverses llengües. Creador de l'escriptura fractal, de notable repercussió, des de 1996 té a Internet un deis primers poemaris hipertextuals del món: Intermínims-Intermínimos-Interminimes- Interminimals, que es complementa amb el seu InterTarot de Marsella (2008), recent proposta aleatòria interactiva. Insólit outsider románic de projecció internacional, ha aconseguit mantenir-se radicalment independent sense caure en la marginalitat. Des de 1991, compagina la Literatura amb l'ofici de bibliotecari documentalista. Publicacions: http://www.hermeneia.net/interminims/autor.htm ANNE-HÉLÉNE SUÁREZ GIRARD (Barcelona, 1960) és sinòloga, llicenciada en Filologia Xinesa per la Université Paris VTJ (amb dos anys d'estada a la Universitat de Pequín), professora de xinés i de Traducció xinés-espanyol a la Facultat de Traducció i d'Interpretació de la Universitat Autónoma de Barcelona, i traductora literària i cinematogràfica de diverses Mengües europeos. Entre les seves edicions de clàssics xinesos, destaquen les de pensament antic: Lun yu, reflexiones y enseñanzas, de Confucio (Kairós, 1997), 7ao te king: libro del curso y de la virtud, de Lao Zi (Siruela, 1998 -i 3 reed.-); i les de poesía xinesa clássica: Poemas de Su Dongpo (Hiperión, 1992), 101 juejus de Xina Tang (en col·laboració amb R.D.; Alfons el Magnánim, 1997; Premi de la Crítica 1998 de institut Interuniversitari de Filologia Valenciana), 99 cuartetos de Wang Wei y su círculo (Pre-textos, 2000), / / / cuartetos de Bai Juyi (Pre-textos, 2003), De la China a al-Andalus: 39 jueju y 6 robaiyat (en collaboració amb R.D. i J.R.G.; Azul, 2004) i A punto de partir: 100 poemes de Li Bai (Pre-Textos, 2005). També ha traduït obres sinològiques occidentals; entre altres: Historia del pensamiento chino, d'Anne Cheng (Ed. Bellaterra, 2002; Premio de Traducción Ángel Crespo 2003) i Cuatro lecturas sobre Zhuangzi, de Jean Francois Billeter (Siruela, 2004). JOSEP RAMON GREGORI I MUÑOZ (Potries, València, 1970) és llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat de València i titulat superior en Llengua Àrab per l'Escola Oficial d'idiomes de València. Ha publicat, en col·laboració amb Josep Piera, 16 poemes del Divan d'Ibn Khafaja (Edicions 96, 2002) i Jardí ebri d'Ibn Khafaja (Edicions 62, 2007); en col·laboració amb R.D. i A.-H.S., De la China a al- Andalus: 39 jueju y 6 robaiyat (Azul, 2004) i 12 robaiyat d'ibn alZaqqaq de València (Reduccions, 2005); i. com a traductor únic, En la sombra de los exilios, de Basem Furat (Alfalfa, 2007). Exerceix de professor de llengua catalana a l'IES La Serreta de Rubí (Vallès Occidental), en una aula d'acollida d'alumnat nouvingut d'arreu del món.

Declaracions viscerals que provoquen xenofòbia

Les desafortunades declaracions del ministre de Treball que feien referència a la supressió de treballadors i persones estrangeres en origen per afavorir els aturats «espanyols» són la mostra d'un tarannà populista, poc meditat i que atia els més baixos instints xenòfobs ara que la crisi econòmica i social truca cada cop més fort a la porta de la nostra societat consumista que agonitza. Tot i que la vicepresidenta del govern central ha rectificat, a corre-cuita, el seu col·lega de l'Hospitalet, aquestes afirmacions han obert la capsa dels trons i han fet augmentar més encara les diferències entre ciutadans de primera i de segona categoria. La política de contractació en origen és la millor manera per assegurar un flux migratori racional i amb garanties de drets i de deures. Segons els empresaris de diferents sectors econòmics, encara ens cal recórrer a la contractació en origen per fer tasques específiques com l'agricultura, el sector de l'hostaleria, serveis bàsics com la neteja de les nostres ciutats, la cura de la gent gran...

Tot plegat, ens mostra que, si reduïm aquests contractes als ciutadans i persones que vénen a treballar, això provocarà un daltabaix en el teixit econòmic del nostre país. O som tan ignorants, tanmateix, de pensar que els dissortats desocupats agafaran les feines que els estrangers nouvinguts i els que ja han adquirit la nacionalitat usurpen als espanyols vells? La resposta crec que és bastant clara. Demanem més cura i sentit comú, sisplau!

Entrevistes a Waleed Sàleh

وليد صالح الخليفة
ضيف الحلقة: وليد صالح الخليفة/ أستاذ في اللغة العربية بالجامعة المستقلة
تاريخ الحلقة: 11/6/2009

- من العراق إلى إسبانيا.. رحلة التعلم والتعليم

- التعليم والترجمة أبواب مشرعة لفهم الآخر



من العراق إلى إسبانيا.. رحلة التعلم والتعليم

وليد صالح الخليفة




Pròxim Orient. Waleed Saleh
Dimarts, 3 de juny de 2008

Durada aproximada : 00:14:43

Producció Radio Vallekas - 107.5 FM, Madrid
http://audio.urcm.net/spip.php?article2610#

El jardí ebri. Ibn Khafaja إبن خفاجة بستان ثمل

Jardí ebri
Tria del divan
Autor: Ibn Khafaja Col•lecció: Poesia 



Antologia Del divan d’Ibn Khafaja d’Alzira, amb noves versions directes de l’àrab
Text de contraportada
« ¿Qui va ser aquest Ibn Khafaja amb l’obra del qual Piera i Gregori de nou ens obsequien? Va ser moltes coses i un gran poeta per damunt de tot. Nascut l’any 1058, els seus noms de família han servat per sempre el record del seu origen: al-Jazirí, és a dir, “el d’Alzira”, i ax-Xuqrí, que volia dir “el del Xúquer”. Però amb el seu art es va guanyar encara el sobrenom d’al-Jannan o “el Jardiner”. Ibn Khafaja va gaudir de fama en vida i els seus versos van ser reproduïts pels arabòfons de seguida i en bon nombre de divans (…) Gregori i Piera han jugat a pleret amb les paraules, tot teixint un subtil joc de complicitats amb l’il•lustre home del Xúquer, versificant de nou i lliures de cotilles acadèmiques, transformant-se ells mateixos en andalusins i poetes que ara ens brinden el seu art en català ». Dolors Bramon (pròleg).
• GènerePoesia
• EAN9788429760651
• Traducció:Josep Piera i Josep R. Gregori
• PròlegDolors Bramon
Una antologia excepcional, traduïda directament de l'àrab per Josep Piera, amb la col•laboració de Josep R. Gregori