Saturday, May 6, 2017

Colp destat a Palestina

La hipocresia dels dirigents polítics arriba a extrems insospitats i sempre ens sorprèn una vegada rere altra. Una doble mesura de veure i analitzar les decisions de tot un poble ha capgirat el govern democràtic palestí.

Recordem- per si no se sap- que el partit Hamas va guanyar netament les eleccions del passat març de 2006 amb tota mena dobservador internacionals. Després daquest triomf clar a les urnes, Israel, el seu aliat a la zona que és els Estats Units i la Unió europea ,van declarar un bloqueig econòmic a lAutoritat palestina de Mahmud Abbàs perquè deixés la població entre lespasa i la paret i provoqués, de retruc, que el primer ministre trenqués les relacions amb Ismaïl Haniyeh i va causar la dissolució del Consell de seguretat nacional. Ha sagnat la infraestructura de la població: hospitals, arribada de queviures, sous de laparell administratiu. Tot plegat, un excellent brou deliciós per cuinar un àpat agredolç de terror i de derrocament dun règim lliurement escollit a les urnes.

La situació a la franja de Gaza és insostenible i ara la comunitat internacional- cínicament- ha esperat fins a la desesperació de la població i al rescalfament de les veus més extremes que han cercat empara en la religió.

Tot ha estat una jugada descacs ben sargida des dels despatxos europeus i americans fins a aconseguir introduir un nou primer ministre , Sàlim Fayyad, fidel als dictats de Washington.
Josep Ramon Gregori

Top manta

Top manta

La ciutat de Terrassa és una ciutat antigament industrial i que cada cop està esdevenint destinació de molta gent del cercle metropolità de Barcelona pels preus una mica més econòmics per a ladquisició dun vivenda digna . Moltes parelles i joves poden aconseguir un piset després de fer el casament necessari amb els bancs que els sedueixen pertot arreu. Terrassa, sens dubte, és ara un ciutat dacollida, també per la població de fora de Catalunya i dEspanya, com ara la gran munió de joves africans que deambulen tristos per la nostra ègara moderna.

Laltre dia ,era a una cafeteria qualsevol prenent un cafè i fullejant un diari mentre petava la xerrada amb un cambrer equatorià dallò més simpàtic. De sobte, va entrar silenciosament i amb molta educació un vailet que semblava senegalès. Em sonava el seu bonic rostre pel centre de la vila venent pellícules i CDs damagat de la policia i amb una bossa blanca- de pau- enllestida per fer-se escàpol de la policia que , sovint, els deixa fer perquè coneixen com viuen i com en pateixen.

Però abans dentrar, el jove del top manta va escorcollar el bar per veure si havia lamo. El cambrer em va dir que els podien clavar una multa al propietari i al client si els enxampessin comprant aquesta mercaderia illegal. Un cop el senegalès va veure que el cambrer li deia amb els ulls que el cap no hi era, va entrar per oferir silenciosament els seus productes. Això sí, no compreu mai una pellícula perquè sovint no es veu res!

El problema, en definitiva, no és pas limmigrant del top manta que es busca la vida com pot sinó més aviat qui lexplota i esclavitzat. Caldria també ser més curós amb lentrada dels estrangers i no abocar-los a una present i futur dillegalitat continu i contraproduent. Som un país tradicionalment dacollida però no hem de ser una Catalunya explotadora per mantenir el nostre malaltís ritme de cobdícia consumista.

Entrevista al diari " El Punt"

L'ENTREVISTA

> JOSEP GREGORI: Els diem que el català els obrirà portes



-Gregori és llicenciat en filologia catalana i ja té vuit anys d'experiència al capdavant d'aules d'acollida, espais pensats per introduir els alumnes immigrats a l'aprenentatge en català. Com se li va ocórrer dissenyar un lloc web per completar la formació presencial dels alumnes?
-Tot va començar com un recurs personal, perquè jo sóc molt despistat i la pàgina web em servia per organitzar els recursos virtuals que descobria.

-Què s'hi pot trobar, en aquest espai d'internet, que està traduït a llengües com ara l'àrab i el rus?
-És una barreja de tot; hi ha des de llocs geogràfics, perquè els alumnes els puguin conèixer, fins a material de consulta com ara diccionaris, traductors i guies de conversa, direccions d'ambaixades i curiositats esportives. L'objectiu és tenir tot de material específic per a l'aula d'acollida per ajudar els alumnes, els professors i també les famílies.

-El web ha estat un dels motius pels quals han rebut un dels cinc guardons de la quarta edició del premi Francesc Candel. Reben moltes visites a la pàgina?
-No ho hem comptat encara, però rebem comentaris. Els alumnes la visiten però potser no hi escriuen tant. L'objectiu és triar bé el material, i no posar-hi coses perquè sí. No hem fet aquest web de cara a la galeria.

-El guardó rebut també reconeix la feina de totes les aules d'acollida, ja que actualment n'hi ha més de 1.100 a Catalunya. Com definiu aquest espai?
-Som el primer pas de benvinguda i és un recurs que està bé, tot i no ser perfecte. A l'aula acollim el degoteig d'alumnes que arriben a mesura que els immigrats van fent reagrupaments familiars.

-Quin és l'últim nen que ha arribat a l'institut?
-Una nena polonesa de 14 anys. Aquí a Rubí fa cinc o sis anys rebíem sobretot nois i noies del Marroc; ara la majoria són llatinoamericans o europeus de l'est. Ara tenim uns vint alumnes.

-Alguns arriben analfabets.
-Sí, alguns infants que vénen del nord d'Àfrica tenen manca d'escolarització, però de la Xina o de l'est ens arriben amb un nivell molt bo en ciències, anglès i matemàtiques.

-Teniu més dificultat per ensenyar el català als infants d'origen sud-americà?
-Els llatinoamericans són més reticents a aprendre'l, perquè no entenen per què és important. A Rubí, veuen que en el 99% dels casos poden parlar en castellà i els entenen. Però, a banda que el català és la llengua vehicular de l'ensenyament a Catalunya, també els diem que l'ensenyem perquè els obrirà portes.

-Amb dos anys, que és el període màxim que un infant pot estar a l'aula, aconseguiu els objectius fixats?
-No som supermans; ja ens agradaria continuar fent el seguiment als alumnes. Voldríem que poguessin estar-hi més de dos anys, si és que cal, i adaptar-los gradualment a la resta de classes. Però per això calen més recursos, més professorat i menys ràtio d'alumnes a la resta de classes.

-Un exemple de progrés d'un infant i d'una decepció.
-Dos alumnes romanesos, que en un trimestre van aprendre bé el català i ara fan batxillerat. I les decepcions vénen a vegades, quan t'adones que el que els donem a l'aula i el currículum de la classe són massa dispars.

-Què fareu amb els 3.000 euros del premi?
-Volem comprar un canó de projecció i adequar la classe, dignificar-la.

MAR CARRERA


JOSEP GREGORI
Tutor de l'aula d'acollida de l'institut d'educació secundària La Serreta de Rubí

La Fundació Lluís Carulla ha decidit reconèixer la tasca d'integració que fa l'aula d'acollida de l'IES La Serreta de Rubí a través d'un dels cinc premis Francesc Candel. Gregori és l'ànima de l'aula i l'impulsor d'un lloc web que proposa recursos de tot tipus a alumnat i al professorat.

Vallès Occidental

Friday, May 5, 2017

El jardí ebri. Ibn Khafaja إبن خفاجة بستان ثمل

Jardí ebri
Tria del divan
Autor: Ibn Khafaja Collecció: Poesia

Antologia Del divan dIbn Khafaja dAlzira, amb noves versions directes de làrab
Text de contraportada
Qui va ser aquest Ibn Khafaja amb lobra del qual Piera i Gregori de nou ens obsequien? Va ser moltes coses i un gran poeta per damunt de tot. Nascut lany 1058, els seus noms de família han servat per sempre el record del seu origen: al-Jazirí, és a dir, el dAlzira, i ax-Xuqrí, que volia dir el del Xúquer. Però amb el seu art es va guanyar encara el sobrenom dal-Jannan o el Jardiner. Ibn Khafaja va gaudir de fama en vida i els seus versos van ser reproduïts pels arabòfons de seguida i en bon nombre de divans () Gregori i Piera han jugat a pleret amb les paraules, tot teixint un subtil joc de complicitats amb lillustre home del Xúquer, versificant de nou i lliures de cotilles acadèmiques, transformant-se ells mateixos en andalusins i poetes que ara ens brinden el seu art en català . Dolors Bramon (pròleg).
GènerePoesia
EAN9788429760651
Traducció:Josep Piera i Josep R. Gregori
PròlegDolors Bramon
Una antologia excepcional, traduïda directament de l'àrab per Josep Piera, amb la collaboració de Josep R. Gregori

Declaracions viscerals que provoquen xenofòbia

Les desafortunades declaracions del ministre de Treball que feien referència a la supressió de treballadors i persones estrangeres en origen per afavorir els aturats espanyols són la mostra d'un tarannà populista, poc meditat i que atia els més baixos instints xenòfobs ara que la crisi econòmica i social truca cada cop més fort a la porta de la nostra societat consumista que agonitza. Tot i que la vicepresidenta del govern central ha rectificat, a corre-cuita, el seu collega de l'Hospitalet, aquestes afirmacions han obert la capsa dels trons i han fet augmentar més encara les diferències entre ciutadans de primera i de segona categoria. La política de contractació en origen és la millor manera per assegurar un flux migratori racional i amb garanties de drets i de deures. Segons els empresaris de diferents sectors econòmics, encara ens cal recórrer a la contractació en origen per fer tasques específiques com l'agricultura, el sector de l'hostaleria, serveis bàsics com la neteja de les nostres ciutats, la cura de la gent gran...

Tot plegat, ens mostra que, si reduïm aquests contractes als ciutadans i persones que vénen a treballar, això provocarà un daltabaix en el teixit econòmic del nostre país. O som tan ignorants, tanmateix, de pensar que els dissortats desocupats agafaran les feines que els estrangers nouvinguts i els que ja han adquirit la nacionalitat usurpen als espanyols vells? La resposta crec que és bastant clara. Demanem més cura i sentit comú, sisplau!

Thursday, May 4, 2017

101 JUEJUS I 12 ROBAIYAT: DE LA XINA A AL-ANDALUS

RAMON DACHS (Barcelona, 1959), poeta i escriptor, ha publicat i exposat individualment a Espanya, Franca, Mèxic, EUA i Argentina. Fins a l'exposició individua] de l'IVAM (1999), el catàleg de la qual tanca el cicle Eurásia: tot u (1978-1999), amb el català com a llengua principal; i amb l'espanyol com a tal des de llavors fins al tancament del seu cicle Transeurasia (1999-2008). També ha publicat obra pròpia en gallec i francès, i ha estat traduït a diverses llengües. Creador de l'escriptura fractal, de notable repercussió, des de 1996 té a Internet un deis primers poemaris hipertextuals del món: Intermínims-Intermínimos-Interminimes- Interminimals, que es complementa amb el seu InterTarot de Marsella (2008), recent proposta aleatòria interactiva. Insólit outsider románic de projecció internacional, ha aconseguit mantenir-se radicalment independent sense caure en la marginalitat. Des de 1991, compagina la Literatura amb l'ofici de bibliotecari documentalista. Publicacions: http://www.hermeneia.net/interminims/autor.htm

ANNE-HÉLÉNE SUÁREZ GIRARD (Barcelona, 1960) és sinòloga, llicenciada en Filologia Xinesa per la Université Paris VTJ (amb dos anys d'estada a la Universitat de Pequín), professora de xinés i de Traducció xinés-espanyol a la Facultat de Traducció i d'Interpretació de la Universitat Autónoma de Barcelona, i traductora literària i cinematogràfica de diverses Mengües europeos. Entre les seves edicions de clàssics xinesos, destaquen les de pensament antic: Lun yu, reflexiones y enseñanzas, de Confucio (Kairós, 1997), 7ao te king: libro del curso y de la virtud, de Lao Zi (Siruela, 1998 -i 3 reed.-); i les de poesía xinesa clássica: Poemas de Su Dongpo (Hiperión, 1992), 101 juejus de Xina Tang (en collaboració amb R.D.; Alfons el Magnánim, 1997; Premi de la Crítica 1998 de institut Interuniversitari de Filologia Valenciana), 99 cuartetos de Wang Wei y su círculo (Pre-textos, 2000), / / / cuartetos de Bai Juyi (Pre-textos, 2003), De la China a al-Andalus: 39 jueju y 6 robaiyat (en collaboració amb R.D. i J.R.G.; Azul, 2004) i A punto de partir: 100 poemes de Li Bai (Pre-Textos, 2005). També ha traduït obres sinològiques occidentals; entre altres: Historia del pensamiento chino, d'Anne Cheng (Ed. Bellaterra, 2002; Premio de Traducción Ángel Crespo 2003) i Cuatro lecturas sobre Zhuangzi, de Jean Francois Billeter (Siruela, 2004).

JOSEP RAMON GREGORI I MUÑOZ (Potries, València, 1970) és llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat de València i titulat superior en Llengua Àrab per l'Escola Oficial d'idiomes de València. Ha publicat, en collaboració amb Josep Piera, 16 poemes del Divan d'Ibn Khafaja (Edicions 96, 2002) i Jardí ebri d'Ibn Khafaja (Edicions 62, 2007); en collaboració amb R.D. i A.-H.S., De la China a al- Andalus: 39 jueju y 6 robaiyat (Azul, 2004) i 12 robaiyat d'ibn alZaqqaq de València (Reduccions, 2005); i. com a traductor únic, En la sombra de los exilios, de Basem Furat (Alfalfa, 2007). Exerceix de professor de llengua catalana a l'IES La Serreta de Rubí (Vallès Occidental), en una aula d'acollida d'alumnat nouvingut d'arreu del món.

Thursday, December 22, 2016

Josep Ramon Gregori i Muñoz i Olatz Etxaniz Ulazia